Setmana Cultural (24 i 26/11/2009)

Fotografia extreta de www.cinezilla.org

Durant aquestes dues sessions de Seminari l'Imma ens ha deixat el temps per poder realitzar el treball de la Setmana Cultural. Així que en Jordi Ponts i jo vam començar a realitzar les vinyetes ja que volíem representar aquesta setmana mitjançant un còmic, Vam dibuixar, pintar, retallar, plastificar... només ens quedava fer el vídeo final.

Val a dir que el procés d'elaboració va ser llarg, però divertit ja que tots dos rèiem i creàvem il·lustracions que no pensàvem que podríem fer.

Dijous 26 vam parlar sobre la pel·lícula Àgora, sobre la vestimenta dels personatges "bons" i "dolents". També de la posició de la dona en l'època, com de la filosofia, les religions, etc. Va ser molt enriquidor poder posar-la en comú ja que tothom va dir la seva i vam poder parlar de tot. De veritat us recomano posar en comú pel·lícules com aquesta ja que et fa veure les coses d'una altra manera i et complementa i amplia els coneixements.

La rinxols d'or i La Margarideta (11/12/2009)

Fotografia extreta de www.une.edu.ve/kids/cuentos/ricitos/ricitos9.jpg

Aquest dia de seminari, com soc la sotsdelegada del meu grup classe, en aquell moment hem trobava reunida amb la resta de delegats d'Educació Infantil juntament amb en Marc Casanoves.

No vaig estar-me de preguntar que havien treballat aquell dia i a continuació ho explicaré.

La Laia va explicar el conte de la Rínxols d'or, va utilitzar vinyetes de les il·lustracions del conte cosa que facilita el discurs i et marca les escenes per ser explicades. També va canviar el seu to de veu per representar els diferents personatges cosa que fa que t'imaginis a aquests parlant i fa l'escolta més amena.

Desprès la Soraya va explicar el conte de la Margarideta juntament amb el suport del conte visual. Tinc entès que va realitzar un final molt inesperat i va haver de repetir-lo perquè els meus companys l'acabessin d'entendre. Em van dir que fou un final molt original i curiós.

A continuació van parlar de la pel·lícula Billy Elliot, van sortir diferents punts de vista que van debatre de forma endreçada i amb respecte. Com em van comentar fou una posada d'opinions molt entretinguda.

Per finalitzar la sessió de Seminari l'Imma va repartir un recull de notícies d'aquest mateix dia que parlaven sobre l'esport a l'escola. Les van comentar i van fer una miqueta de comentari sobre la Setmana Cultural.

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT

Caixa Fòrum

Dins de la setmana cultural el Jordi Pons i jo vam fer una sortida al Caixa Fòrum per veure quines eren les propostes educatives que ofereixen tant a les escoles com a les famílies. A continuació trobeu un vídeo resum de la nostra experiència.



Desitjo que us agradi.

Setmana Cultural

Com a primera experiència de coneixença de recursos educatius en entitats públiques i privades, durant aquesta setmana cultural hem realitzat diferents sortides. He decidit exposar-vos en aquesta entrada un petit vídeo explicant, de forma resumida i com un còmic, la meva experiència juntament amb la del Jordi Pons. Aquí teniu el petit vídeo explicatiu.

Billy Elliot (10/11/2009)

Avuí he vist la pel·lícula Billy Elliot. Feia molts anys que no la tornava a veure i m'ha agradat molt ja que, potser, la he vist amb uns altres ulls i m'he adonat de coses que en el passat no les havia donat importància.

Si teniu la oportunitat de tornar-la a veure no ho penseu, val la pena.

Hansel i Gretel (5/11/2009)

Fotografia extreta del bolg Educacion 2.0

Avuí l'Anna ens ha explicat el conte de Hansel i Gretel, val a dir que és un conte molt cruel ja que la madrastra vol deixar als nens al bosc tota una nit. A més al nen una bruixa el fica en una garjola per engreixar-lo i poder-se'l menjar. L'Anna mentre explicava el conte dominava la situació, ha gesticulat molt i canviava les veus depenent dels personatges. El suport visual, en aquest cas un llibre, anava mostrant les dues pàgines. Al meu gust crec que podria haver-les mostrat d'una en una.

A continuació vam posar en comú el resultat de la lectura que vam fer a l'assignatura de Comunicació. Quan volem canviar coses del text per perfeccionar-lo pot provocar-nos inseguretat. Mes val tirar endavant amb el text seleccionat i practicar la lectura per tenir-la dominada. Un altre aspecte important era pensar en quelcom, moltes vegades els pensaments ens controlen i el que hem de fer és controlar nosaltres els pensaments. Com va comentar la Xénia, ella mentre llegia el seu fragment pensava en la seva mare, però jo no puc fer-ho. Només era capaç de pensar en el conte que estava llegint.

A continuació ens van retornar els treballs del llibre Educació i vida quotidiana. M'he adonat que no vaig repassar el treball abans d'entregar-lo. També hem d'anar amb molt de compte amb les faltes d'ortografia. Haurem de tenir present que el registre escrit no és igual que el parlat i per tant el vocabulari haurà de ser diferent. Exemple: mai posarem en un treball Em vaig quedar a quadres!. No hem d'oblidar mai els signes de puntuació, els punts i apart han de ser amplis. Haurem de seguir sempre l'estructura del treball que es demanen ja que facilitarem la lectura d'aquest.

Desprès vam parlar sobre el format que hem de seguir per presentar els propers treballs. Al seminari de l'Anna Makey trobem trobarem el format dels trebaLLS.

També vam parlar de les activitats de la setmana blanca. Encara estic una mica perduda en aquests treballs, però espero que poc a poc vagi assimilant tota la feina.

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT

El conte del Bernat i la Caputxeta vermella (3/11/2009)

La Míriam ha explicat el conte del Bernat, un conte que va escoltar en una festa infantil. Malauradament vaig arribar tard a Seminari i la Míriam ja havia començat, per respecte i no desconcentrar-la vaig decidir esperar fora. Com van comentar desprès, va utilitzar la pintura digital per explicar el conte. Les pintures ajuden molt per captar l'atenció dels infants. I va estar molt encertada, com van dir, en canviar les veus depenent dels personatges.

La Lídia va explicar el conte de la caputxeta vermella. Va ser molt expressiva, canviava la veu depenent dels personatges, marcava molt bé les pauses i creava molta expectació. Va captar molt la nostra atenció, per a mi va explicar molt bé el conte.

A continuació vam estar parlant sobre les fórmules per començar i acabar els contes.

FÓRMULES PER COMENÇAR
- Hi havia una vegada...
- Conte va mentida explico...
- Conte ve i conte va i si no és mentida serà veritat...
- Conten els saberuts...
- Diuen els llibres...
- Vet aquí un poble poblàs on tothom tenia nas...
- En un racó del món on tenia nas tothom...
- Una nit fosca, molt fosca...
- Fa molt de temps quan les forquilles portaven faldilles i els ganivets es tiraven pets...
- Vet aquí en aquell temps en que els ocells tenien dents...
- Fa molt de temps quan les bèsties parlaven i els homes callaven...
- Heu de saber i entendre i entendre i saber que una vegada...

FÓRMULES PER ACABAR
- I van viure feliços i van menjar anissos.
- Vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte s'acabat.
- Vet aquí gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.
- Conte contat, ja s'ha acabat i per la xemeneia es puja al terrat.
- Catacric, catacrac aquest conte s'ha acabat.
- Catacrac, catacric aquest conte ja s'ha dit.
- I quiquiriqui el conte ja està enllestit i cacaracac el conte s'ha acabat.
- I la rondalla està acabada amb un tall de cansalada.
- Conte contat ja s'ha acabat, si no és mentida serà veritat.

A continuació vam conèixer el rellotge de música, contes d'un minut per preparar la lectura que havíem de presentar a l'assignatura de comunicació. La nostra tutora ens va anar donant fórmules per poder superar els nervis i per poder fer la lectura correctament.

Haurem de fer grans aturades als punts i als diàlegs. Als diàlegs haurem d'anar lents per poder gaudir d'aquests. Per poder fer l'escrit nostre, haurem d'interioritzar-lo i així el transmetrem millor.
També vam fer mètodes de relaxació respirant fons i anant traient l'aire dient una vocal. Primera la A i fins a la U.
Quan llegim un text hem de modular la veu adequadament. La lentitud en el discurs genera calma al oient.

CATACRIC, CATACRAC AQUEST CONTE S'HA ACABAT

En Tabalet i El vestit de l'emperador (29/10/2009)

Aquesta setmana la Carla ens ha explicat el conte d'en Tabalet. Ha fet servir la imatge com a suport visual. Aquestes imatges les podrem anar enganxant a la paret de l'aula per anar construint el conte mitjançant vinyetes. Podem introduir la cançó per tal d'integrar als infants dins del conte. Per la resta podem dir que la Carla ho va fer molt bé ja que sabia el conte perfectament i no va patir gaires nervis, o no els aparentava. Per cert, MAI menjarem xiclet mentre expliquem un conte, fem una exposició o conferència. Totalment PROHIBIT!!!

En Jordi va decidir explicar el conte El vestit de l'emperador. Per visualitzar el conte podrem introduir accions com picar la taula quan un personatge pica la porta del rei, així cridarem l'atenció dels infants i ajudarem a reconduir el conte. Aquest va resultar molt extens i possiblement l'explicaríem o reduït o a nens de P5. És important mantenir l'atenció de l'alumne durant tot el discurs, i per aquest motiu introduirem elements com el TOC-TOC de la porta o els canvis de veu depenent del personatge.

Desprès del conte l'Imma va mostrar-nos diferents pàgines webs de museus, l'institut municipal de Barcelona on trobarem centres de recursos per poder dur a terme el treball que realitzarem durant la Setmana Blanca. També vam veure la pàgina xtec.cat on també podrem trobar informació per realitzar o començar a fer el treball.

VET AQUÍ UN GAT I VET AQUÍ UN GOS I AQUEST CONTE JA S'HA FOS

En Patufet (27/10/2009)

L'Hèlia i l'Aina van decidir explicar el mateix conte, quina casualitat, oi? Doncs sí, van explicar el conte del Patufet i ambdues ho van fer molt bé. Vam parlar de diferents aspectes com agregar als infants per cantar les cançons del conte, Patim, patam, patum, home i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu al Patufet. Hem d'animar a la massa a cantar amb el narrador del conte.

Durant el nostre discurs fem servir falques lingüístiques per lligar una idea amb una altra, com per exemple, daixonses, entre d'altres.

Haurem de vigilar amb les paraules que no serveixen com a model per a l'infant, com per exemple emprenyat.
D'un mateix conte podrem trobar moltes versions i haurem d'escollir aquella que desitgem transmetre als nostres infants a l'aula.
Aquest conte, llarg, haurem de deixar-lo per a nens de P4 o P5.

També, en aquesta sessió vam entregar el treball dels nostres professors. Cada company va exposar un fet de la seva història educativa i tots vam escoltar-ho atentament ja moles experiències eren compartides o semblants. Gràcies a aquest treball he pogut descobrir molts aspectes de la meva vida escolar que ignorava i mai m'havia parat a pensar-ho. Considero que amb els infants que tindré a la meva aula actuaré d'una manera carinyosa i sensible, els hi donaré
afecte i els hi faré saber que estaré per qualsevol cosa.

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT

El Conte del Gegant i la Rateta que escombrava l'escaleta (21/10/2009)

La Roser va explicar el conte del gegant, per cert un conte que mai havia escoltat i m'ha semblat molt divertit ja que durant el conte, la narradora, anava dibuixant i esborrant en una pissarra. Per dibuixar a la pissarra la Roser es va aixecar, però de cop i volta va seure de nou ja que li va impressionar molt estar aixecada, no a la mateixa alçada que els oients.

Quan t'aixeques per explicar un conte i l'audiència està asseguda és normal que entrin els nervis, per poder minvar aquests nervis trobem diferents estratègies:

• Aixecar-te i pensar en una situació que domines. Per exemple, si jugues a bàsquet t'imagines que estàs entrant a la pista i tothom et mira. Com aquesta situació la domines podràs evitar que els nervis t'envaeixin.
• Posar l'atenció en l'argument de la història, en aquest cas un conte, no hem de parar atenció en nosaltres mateixos. Haurem de tenir clares les tres parts bàsiques de la nostra narració: Plantejament, Nus i Desenllaç.
  

La Xènia va explicar el conte de la Rateta que escombrava l'escaleta. En aquest cas la meva companya va fer-nos participar durant el relat. Per captar l'atenció del públic haurem de mirar-los creant expectació, baixant el to de la veu, etc.
Es bo durant l'explicació d'un conte tenir una petita pauta o repetició durant aquest (rateta, rateta tu que ets tan boniqueta).
En un conte és molt important el començament i el final:

• Per ensenyar als infants que tot comença i tot acaba.
• Per crear atenció als oients.

A continuació vam entregar el treball sobre el llibre Educació i vida quotidiana de l'Eulàlia Bosch. Vam estar parlant de la vida i la mort i com no hem de amagar res als infants. S'ha de dir la veritat i s'han d'explicar les coses com puguis per tal de resoldre els dubtes.

També vàrem parlar sobre l'autonomia, quan, els pares, estan preparats per veure que el seu fill ja és autònom? A quina edat està permès anar sol a l'escola? Aquests dubtes van sorgir al seminari i arrel d'aquests van sortir diferents respostes, però jo penso que no ho sabrem fins el dia que els nostres fills vaguin fent-se grans.

Un altre tema que vam tractar fou la família, per a mi un ítem molt important. Els germans s'han d'estimar i ajudar sempre, passi el que passi. Com pot ser que dos germans deixin de parlar-se per coses que es podrien solucionar parlant? En fi aquests dubtes són, encara, els que sorgueixen dins meu i no puc entendre moltes coses, nomes la reflexió i l'experiència els resoldran.

Els Tres Porquets (06/10/09)

Aquí comença el diari de Seminari. L'estructura del meu seminari és la següent:

- Explicar dos contes.
- Continugt del seminari.
- Debat sobre algun tema d'actualitat.

Vaig començar aquest seminari explicant un conte. Vaig decidir Els Tres Porquets ja que és un conte que l'he explicat molts cops i estic molt familiaritzada amb ell. No hem va resultar difícil explicar-lo ja que no tinc vergonya de representar les veus dels diferents personatges, de fer moviments amb el cos per representar qualsevol escena, etc. Així que hem vaig deixar anar i no vaig pensar en absolut en el que podien pensar de mi. Jo només hem volia divertir explicant un conte i fer passar una bona estona als meus companys.
Seguidament la Sílvia va explicar el conte La Tortuga i la Llebre. Va explicar-lo totalment diferents a mi. Va decidir lleguir-lo i va utilitzar una bona entonació, va tenir-nos atents a tots mentre ella parlava. Potser la Sílvia va decidir llegir per sentir-se més segura ja que ella treballa en una Llar d'Infants i explica contes cada dia. Però també va ser capaç d'explicar-nos el conte sense lleguir. Jo, personalment, vaig mostrar més atenció quan ho va fer sense lleguir-lo. Respecte el conte lleguit m'agradaria comentar que vam trobar paraules que un infant no podria entedre. S'han d'adaptar els contes amb paraules més planeres o més conegudes pels infants, però no ens hem d'oblidar de introduir noves per tal d'anar ampliant el vocabulari del infants perquè són capaços de seguir un conte amb alguna paraula que no reconeixen.
Per poder explicar un conte l'hem de preparar per estar més segures en el moment d'explicar-lo.

També vam parlar dels Premis de Catalunya. La Fundació Bñanquerna va guanyar el de Institucions que han contribuït a construir una escola de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distiguit per la defensa dels seus valors.

Al diari Avuí van parlar de l'esdeveniment. En aquesta noticia trobem quins són els guardonats i qui és el jurat. Bàsicament ens expliquen de manera objectiva com va succeir la cerimónia.

Arrel d'aquest esdeveniment van sorguir diferents preguntes com per exemple: perquè la universitat Ramon Llull té aquest nom? En aquest moment vam començar a parlar de Ramon Llull i vam començar a entedre el perquè d'aquest nom. Els dubtes no van acabar i encara hauré de llegir tota la biografia de Ramon Llull, però vaig quedar sorpresa al recordar tant poca cosa d'un home tant important i que la meva facultat Blanquerna s'anomena d'aquesta manera per una obra de'n Llull.