La Roser va explicar el conte del gegant, per cert un conte que mai havia escoltat i m'ha semblat molt divertit ja que durant el conte, la narradora, anava dibuixant i esborrant en una pissarra. Per dibuixar a la pissarra la Roser es va aixecar, però de cop i volta va seure de nou ja que li va impressionar molt estar aixecada, no a la mateixa alçada que els oients.
Quan t'aixeques per explicar un conte i l'audiència està asseguda és normal que entrin els nervis, per poder minvar aquests nervis trobem diferents estratègies:
- Aixecar-te i pensar en una situació que domines. Per exemple, si jugues a bàsquet t'imagines que estàs entrant a la pista i tothom et mira. Com aquesta situació la domines podràs evitar que els nervis t'envaeixin.
- Posar l'atenció en l'argument de la història, en aquest cas un conte, no hem de parar atenció en nosaltres mateixos. Haurem de tenir clares les tres parts bàsiques de la nostra narració: Plantejament, Nus i Desenllaç.
La Xènia va explicar el conte de la Rateta que escombrava l'escaleta. En aquest cas la meva companya va fer-nos participar durant el relat. Per captar l'atenció del públic haurem de mirar-los creant expectació, baixant el to de la veu, etc.
Es bo durant l'explicació d'un conte tenir una petita pauta o repetició durant aquest (rateta, rateta tu que ets tan boniqueta).
En un conte és molt important el començament i el final:
- Per ensenyar als infants que tot comença i tot acaba.
- Per crear atenció als oients.
A continuació vam entregar el treball sobre el llibre Educació i vida quotidiana de l'Eulàlia Bosch. Vam estar parlant de la vida i la mort i com no hem de amagar res als infants. S'ha de dir la veritat i s'han d'explicar les coses com puguis per tal de resoldre els dubtes.
També vàrem parlar sobre l'autonomia, quan, els pares, estan preparats per veure que el seu fill ja és autònom? A quina edat està permès anar sol a l'escola? Aquests dubtes van sorgir al seminari i arrel d'aquests van sortir diferents respostes, però jo penso que no ho sabrem fins el dia que els nostres fills vaguin fent-se grans.
Un altre tema que vam tractar fou la família, per a mi un ítem molt important. Els germans s'han d'estimar i ajudar sempre, passi el que passi. Com pot ser que dos germans deixin de parlar-se per coses que es podrien solucionar parlant? En fi aquests dubtes són, encara, els que sorgueixen dins meu i no puc entendre moltes coses, nomes la reflexió i l'experiència els resoldran.
